Archief voor oktober 2007

Coneixement Comú (2a part)

oktober 27, 2007

Seguint amb els problemes de coneixement comú, passem a un problemeta curiós, també descrit al llibre del Ian Stewart (bàsicament aquests dos posts són una mica de plagi inspiració…xDDD)

Imaginem a vàries persones amb barret. A cada barret hi ha escrit un número. La persona que porta el barret no veu el número, òbviament, però sí el de les altres persones. Els números han de ser majors o iguals que zero, i com a mínim hi ha d’haver un número no nul.

La part de coneixement comú la proporciona un paperet (penjat a la paret), amb una llista de nombres, un dels quals és la suma dels dos nombres; tot i que ningú sap quin és el resultat correcte.
[Nota: el nombre de nombres escrits al paper el suposem menor o igual a la quantitat de persones amb barret]

Cada deu segons (per dir algo) sona una campana, i qui sàpiga el número del seu barret (el que no veu, clar), o equivalentment sàpiga la suma total (és el mateix, òbviament, donat que la resta dels nombres els veu sense problemes), ho ha d’anunciar.

El fet sorprenent (o no) és que, eventualment, un dels jugadors anunciarà el seu nombre!

La clau de la qüestió està en que, gràcies a la campana, els jugadors poden fer inferències (raonaments) gràcies al fet de que encara ningú hagi anunciat que sap el seu número.

Ho il·lustrarem amb un cas més senzill: dos barrets amb nombres x,y, i un paperet amb una llista de dues sumes possibles x+y. Per exemple els nombres 6 i 7.

Les equacions
x+y = 6
x+y = 7
són dues rectes, i per tant les parelles de valors (x,y) dels barrets són les coordenades dels punts que cauen sobre aquestes dues rectes.

Els dos jugadors saben que el resultat ha de ser un punt d’una de les dues rectes, i les campanades serveixen per anar eliminant segments de les rectes.

Vegem-ho…

Si x o y és més gran que 6, aleshores ja hem acabat perquè el nombre 6 de la llista queda descartat, i per tant el resultat és 7. En aquest cas, els possibles valors (x,y) són els que cauen en els segments (delimitats per les rectes x=6, y=6) de la recta x+y=7, il·lustrats a la figura.

Si el joc no s’ha acabat després de la primera campanada, queda clar que el nombre NO és més gran que 6, i hem reduït la zona de possibilitats.

Seguim:

Si x o y és més petit que 1, (i com que sabem que x,y és més petit o igual que 6), el valor 7 queda descartat. Tenim una altra parella de segments sobre la recta x+y=6 (delimitats per les rectes x=1, y=1), il·lustrats a la figura.

N.B: El segment, dins de la regió x<1, y<1, sobre la recta x+y=7 queda descartat per la primera campanada. Ja l’havíem descartat

Així, veiem que cada campanada “apunta” uns intervals (segments de recta) de valors, i si al passar la campanada no hi ha hagut l’anunci guanyador (“tinc el número!!“), aquestes regions es van descartant, i es redueix la zona de búsqueda/possibilitats. Quan s’arriba a la campanada que “apunta” a l’interval on hi ha la solució, el joc s’acaba perquè els jugadors identifiquen el seu número.

És interessant veure com van apareixent aquests intervals/descartant possibilitats sobre les dues rectes.

Aquí tenim una petita mostra del què passa a les tres primeres campanades.

Un altre comentari. A la primera campanada, quan considerem els valors de x o y més grans que 6, és important veure que les parelles (1,6) i (6,1) no queden eliminades (no estem tractant amb x,y iguals a 6). Aquests valors, corresponents a un dels extrems de les regions dibuixades sobre les rectes, no estàn inclosos. Aquest fet ho representem geomètricament amb les boletes plenes i obertes, simbolitzant extrems tancats i oberts dels segments.
És important veure també que aquests “forats” s’omplen a les campanades successives (a la campanada següent no, l’altra). Això queda representat amb els diversos segments (pintats de diversos colors) que es van solapant.

Així, arribem a l’última campanada (la vuitena) amb les dues rectes cobertes de segments, és a dir totes les possibilitats esgotades. Només ens queda un punt possible, el (3,3), de la recta x+y=6, òbviament. Aquest punt és el que s’omple després de la 8a campanada.

Així doncs, tenim una visió íntegrament geomètrica de la situació: la suma dels dos nombres x,y serà un punt d’una de les dues rectes. Conforme van sonant campanades, es van descartant regions, fins a arribar a la regió adequada (a la que pertany la nostra solució), que és quan s’acaba el joc.

Un últim comentari: si ja sabem quina és la solució del problema (la suma x+y), podem identificar la posició en el diagrama, i per tant sabrem el nombre de campanades necessàries per a que els jugadors arribin a trobar-la.

PD: Aquí tenim els esbossos mostra de l’avorriment al bar i al tren del divendres.

Coneixement Comú (1a part)

oktober 27, 2007

Fa un parell de dies vaig començar a llegir un llibre que em van deixar, el Un Matemático Invierte en La Bolsa, del John Allen Paulos. [Sí, lo que fa l'avorriment al tren...]

Doncs bé, resulta que al primer capítol parla d’una cosa que es coneix com a “Coneixement Compartit”, o “Coneixement Comú”. (D’ara endavant CoCo xDD)

Tot això és molt interessant, i després de llegir el que (més aviat poc) explica el senyor Paulos, vaig recordar que ja havia llegit algo per l’istil a algun altre lloc, feia temps. Quan finalment semblava recordar d’on ho havia tret, vaig treure el Locos por las matemáticas de l’Ian Stewart de l’estanteria, i efectivament: el primer capítol parla (tot ell) precisament d’això del coneixement compartit. No en va es titula Yo sé que tu sabes que…

El paràgraf que motiva el capítol del senyor Stewart diu així:

A veces no basta con saber algo: uno tiene que saber que alguien más lo sabe. O que ellos saben que uno sabe que ellos saben que… Estas consideraciones llevan al concepto de conocimiento común, y ello supone una diferencia. Una vez que algo se ha hecho conocimiento común, se hace posible hacer deducciones sobre el razonamiento de otras personas.

El concepte de coneixement comú s’introdueix fàcilment amb una historieta senzilla.

Suposem que tenim dues persones A i B amb alguna marca distintiva (dos nens ó dos monjos amb taques a la roba, dues dones amb marits indifels, hi ha moltes versions) en totes elles (faré servir la “taca”, i ale). A veu que B està tacat, i B veu que A està tacat. Ara ve una tercera persona i enuncia “almenys un de vosaltres té una taca”.

L’anunci resulta òbvi per A i per B, i sembla que no aporti informació addicional al que sap A i al que sap B.
Al sentir aquestes paraules, A comença a pensar: jo sé que B té una taca, però ell no ho sap (de moment). Suposem que jo no tinc cap taca: aleshores B veu que jo no tinc cap taca, i és capaç de deduïr que és ell qui té la taca, i s’hauria de sorprendre.
Però B no ha manifestat cap signe de sorpresa, així que jo he de tenir una taca!
Llavors A es sorprèn, i B també (en el mateix moment, i pel mateix motiu)

Si ningú hagués fet el comentari, aparentment obvi i sense informació addicional, no s’hauria desencadenat aquesta sèrie de reflexions. Així que que hi ha informació extra: no s’aporta informació del que sap A i el que sap B, però sí que aporta informació a A sobre el que sap B.
És més, la informació per A i per B no és la mateixa: A sap que B té una taca, i el seu algú de algú té una taca és B. En el cas de B, l’algú és A. No és el mateix!

Per citar el llibre de l’Stewart,

Los acertijos lógicos de este tipo se conocen como acertijos de “Conocimiento Común”, y todos ellos se basan en el mismo mecanismo. No es el contenido del enunciado lo que importa: es el hecho de que todo el mundo sabe que todos los demás lo saben. Una vez que el hecho se ha convertido en conocimiento común, se hace posible razonar sobre las respuestas al mismo de otras personas.

El mateix fenòmen es pot analitzar amb 3 o més subjectes. Siguin A, B i C tres objectes amb tres taques o el que sigui cadascun.

Ara ve algú i diu “almenys un de vosaltres té una taca” (igual que abans). Analitzem el que pensa A.

A veu que B i C tenen taques, i comença a pensar:

“Tinc una taca? Suposem que no. Llavors B veu que C té una taca i C veu que B té una taca (i jo no tinc taca): si B veu que C té una taca, i suposa que ell tampoc té una taca, aleshores C hauria de deduïr que és ell qui té una taca; donat que C no ha mostrat el més mínim signe de sorpresa, B hauria de deduïr que és ell qui té una taca. Finalment, donat que B tampoc s’ha sorpès, dedueixo que jo també he de tenir una taca!”

En aquest moment A dedueix que ell sí que té una taca, al igual que ho fan B i C.

El mateix tipus d’argument funciona amb més persones (inducció matemàtica i tal), suposant que tots ells tenen taques.
Quan els nombres es fan grans, va bé tenir alguna mena de cronòmetre o algo per sincronitzar els pensaments [efectivament, si cadascun pensés a ritmes diferents, no podríem deduïr tot això de l'altre s'hauria de sorprendre, etc. i tot això del coneixement compartit no seria més que basura].

Humor estúpid v1.0

oktober 26, 2007

He tingut un moment de màxima inspiració:

  • cd /
  • sudo mkdir dona

Havia de fer la broma…

CSI – Living Legend

oktober 21, 2007

Increïble el capítol de C.S.I que acabo de veure, el 9è de la 7a temporada: Living Legend. M’ha encantat xDD

Aquí tenim el capítol explicadet, i aquí alguns vídeos trets del youtube. També hi ha una entrada a la wikipedia, i algo més

Per cert, sembla que els de CSI tenen una fixació amb The Who, donat que…

All three versions of the American forensic drama CSI (CSI: Crime Scene Investigation, CSI: Miami, and CSI: NY) feature songs written and performed by The Who as their theme songs, “Who Are You“, “Won’t Get Fooled Again” and “Baba O’Riley” respectively.

…i a més, en aquest capítol…

CBS’ hit Thursday series opens with the Who’s classic song “Who Are You” and the surprise-filled Nov. 23 episode — appropriately titled “Living Legend” — features the British rock group’s lead singer, Roger Daltrey, alongside William Petersen, Marg Helgenberger and the other regulars in a plot based on actual Las Vegas history.

Dumbly

oktober 20, 2007

 Acabo de llegir això, a la Wikipedia:

While speaking at Carnegie Hall on October 19, 2007, J.K. Rowling was asked by a young fan whether Dumbledore finds “true love”. Rowling said “Dumbledore is gay” and “fell in love with the charming wizard Gellert Grindelwald but when Grindelwald turned out to be more interested in the dark arts than good, Dumbledore was terribly let down and went on to destroy his rival.” That love, she said, was Dumbledore’s “great tragedy.” The audience reportedly fell silent after Rowling’s admission, then erupted into applause. [5]

Senyoreta Rownling, feia falta? m’acaba de marxar el bon regust de boca que m’havia deixat l’últim llibre xDD.

En fí, no comments…

Més informació aquí. [Qui no s'hagi llegit encara el llibre 7, que no ho llegeixi i tal]

Gutsy²

oktober 19, 2007

Avui, dv oct 19 23:31:46 CEST 2007* (quina mania amb això, últimament xD) he instal·lat el Gutsy.

Comentaris i crítiques destructives en breu… o no…

Gutsy Gibbon

oktober 18, 2007

Avui, dj oct 18 22:15:27 CEST 2007 (bueno, l’hora no xD), ha sortit la nova versió d’Ubuntu, la Gutsy Gibbon.

En fi, ara s’està baixant, així que estic a l’espera de provar-lo d’aquí poc…

Per cert, els servidors per baixar-lo estàn a tope. Qui diu que ningú usa linux?

Càlculs aniversarístics

oktober 15, 2007

Avui, per si no ha quedat clar per l’anterior post, és el meu aniversari. 21 anyets, sí senyor.

Deixant de banda els aconteixements diversos que s’han esdevingut al llarg del dia (no val la pena mencionar la plaga de cartellets, penjats en els llocs més insospitats de la facultat de física, que anunciaven les meves noces amb una dona no identificada de perruca blanca), parlem d’alguna cosa estúpida, com a mostra de la meva maduresa intel·lectual assolida amb tant d’esforç en aquests últims [com mostrarà el càlcul següent] 7670 dies de la meva vida… muahahahahhaa.

NB: No efectuarem correccions relativistes en els càlculs que venen a continuació.

La magnífica, fidel i infalible companyia ferroviària (triple ironia) amb la que em desplaço dos cops al dia, ha patrocinat motivat un cop més algunes digressions estúpides al llarg del trajecte de tornada cap a casa.

Un dels temes estúpids que s’escau avui és “quants dies he viscut fins al moment?”, i preguntes tontes per l’istil.

Bé, comencem (no és que hi hagi gaire per fer, tampoc).

Una primera estimació dels dies viscuts és simplement 365*21 = 7665. Pos està malament!

Tots sabem que un any típic té 365 dies, i hi ha un any de traspàs (de 366 dies) cada 4 anys. La disposició cronològica d’aquests anys de traspàs apartir del 1986 (el t_0 de l’autor) és la següent:
[1984] 1988, 1992, 1996, 2000, 2004 [2008]

[[Nota: Hi ha qui considera que el 2000 no és de traspàs, basat en aquest argument: "Un any és de traspàs si és divisible per 4, excepte l'últim de cada segle (aquells divisibles per 100), que per a ser de traspàs, també han de ser divisibles per 400."]]

Oseasé, tenim 5 anys de traspàs, i per tant 21-5 = 16 anys normals. És a dir,

dies viscuts = 16 * 365 + 5*366 = 5840 + 1830 = 7670.

La correcció és de 7665 – 7670 = 5 dies, òbviament perquè hem de sumar 1 dia per cadascun dels 5 anys de traspàs transcorreguts des del 1986. [de fet, amb aquest argument, no feia falta fer el càlcul tonto anterior xDD]

Doncs ja està, porto 7670 dies viu. [I per no alterar el resultat, demà em tallo les venes xDDDDD.]

Això, en hores, són 7670 * 24 = 184080 hores. [Efectivament, he publicat aquest post a l'hora que vaig nèixer (+- 1 hora), segons fonts fiables d'informació (ma mare)].

Molt bé, seguim cardant tonteries.

Un ésser humà típic (ni que jo ho fos) dorm unes 8 hores al dia, és a dir 1/3 de les 24 hores que té el dia. Per tant, les hores dormides en tota la meva vida són, en DIES (així impressiona més), 1/3 * 7670 = 2556.6… [Segurament seràn menys, perquè amb lo matiner i bona persona que sóc... xDDDDD].

Per contraposició, les hores de vetlla, serenitat i consciència (despert, collons) són uns 2/3, és a dir 5113.3… Moltes de les quals hauré perdut estúpidament, segur [una d'elles escrivint tota aquesta colla de tonteries ara mateix xDD]

I en anys, més fàcil: 1/3 * 21 = 7 anys dormint, i 14 despert. [Ja podria haver dormit els 7 anys seguits i viure els 14 següents non-stop, no? xDDD]

Així que quan la gent diu que tinc 21 anys, en realitat només 14 d’aquests són realment conscients, i els altres 7 dormint com un puto vago. Si considerem que quan es dorm no s’”assoleix maduresa”, la majoria d’edat “conscient” [18 anys viscuts essent-ne conscient i tal] seria de 27 anys. Haurem de proposar una reforma legal?

En fi, fins aquí aquestes digressions tan… tan… en fi.

Salut!

PD: Crec que amb això queda demostrat que en realitat tinc 14 anys, i no 21 xDDD

21

oktober 15, 2007

21

Spamalot

oktober 7, 2007

Això està molt mort, últimament sempre, no?

Per posar algo random, posem un gag mític dels Monty Python, que podeu veure aquí:

SPAM SPAM SPAM SPAM…
http://www.youtube.com/watch?v=XZ6N5m8FpVgI

El “guió” seria una cosa així:

Scene: A cafe. One table is occupied by a group of Vikings wearing horned helmets. Whenever the word “spam” is repeated, they begin singing and/or chanting. A man and his wife enter. The man is played by Eric Idle, the wife is played by Graham Chapman (in drag), and the waitress is played by Terry Jones, also in drag.

Man: You sit here, dear.
Wife: All right.
Man: Morning!
Waitress: Morning!
Man: Well, what’ve you got?
Waitress: Well, there’s egg and bacon; egg sausage and bacon; egg and spam; egg bacon and spam; egg bacon sausage and spam; spam bacon sausage and spam; spam egg spam spam bacon and spam; spam sausage spam spam bacon spam tomato and spam;
Vikings: Spam spam spam spam…
Waitress: …spam spam spam egg and spam; spam spam spam spam spam spam baked beans spam spam spam…
Vikings: Spam! Lovely spam! Lovely spam!
Waitress: …or Lobster Thermidor a Crevette with a mornay sauce served in a Provencale manner with shallots and aubergines garnished with truffle pate, brandy and with a fried egg on top and spam.
Wife: Have you got anything without spam?
Waitress: Well, there’s spam egg sausage and spam, that’s not got much spam in it.
Wife: I don’t want ANY spam!
Man: Why can’t she have egg bacon spam and sausage?
Wife: THAT’S got spam in it!
Man: Hasn’t got as much spam in it as spam egg sausage and spam, has it?
Vikings: Spam spam spam spam… (Crescendo through next few lines…)
Wife: Could you do the egg bacon spam and sausage without the spam then?
Waitress: Urgghh!
Wife: What do you mean ‘Urgghh’? I don’t like spam!
Vikings: Lovely spam! Wonderful spam!
Waitress: Shut up!
Vikings: Lovely spam! Wonderful spam!
Waitress: Shut up! (Vikings stop) Bloody Vikings! You can’t have egg bacon spam and sausage without the spam.
Wife: I don’t like spam!
Man: Sshh, dear, don’t cause a fuss. I’ll have your spam. I love it. I’m having spam spam spam spam spam spam spam beaked beans spam spam spam and spam!
Vikings: Spam spam spam spam. Lovely spam! Wonderful spam!
Waitress: Shut up!! Baked beans are off.
Man: Well could I have her spam instead of the baked beans then?
Waitress: You mean spam spam spam spam spam spam… (but it is too late and the Vikings drown her words)
Vikings: (Singing elaborately…) Spam spam spam spam. Lovely spam! Wonderful spam! Spam spa-a-a-a-a-am spam spa-a-a-a-a-am spam. Lovely spam! Lovely spam! Lovely spam! Lovely spam! Lovely spam! Spam spam spam spam!

Per a més eeeer…informació…

http://en.wikipedia.org/wiki/Spam_(Monty_Python)

http://en.wikipedia.org/wiki/Spam_%28food%29

http://en.wikipedia.org/wiki/Spam

http://www.montypythonsspamalot.com/