Alguna cosa rellevant

Acabo d’acabar el Harry Potter and the Deahtly Hallows !

PD: Quan em recuperi del shock tingui ganes potser escric alguna coseta al respecte

Alguna cosa irrellevant

M’acaba de passar una cosa curiosa (que va, simplement és per dir algo):

Estic mirant el Liferea, del Liferea vaig a parar a Gaussianos, de Gaussianos a Snipfer i d’allà a una compta de flickr on, remenant una mica més, trobo això.

Bé, simplement m’ha fet gràcia el títol.

Harry Potter and the Deathly Hallows – GR@F$H%Z&Q”!!!

[[Títol alternatiu: Harry Potter and the Deathly Hallows - La sortida tot el llibre a la merda]]

IAAAAAAAAARGH!!!!!!!!!!!!!!

Em carregaré al puto llibreter corrupte o qui sigui el fill de puta que ho ha penjat a Internet!

Que de què parlo? Doncs… let’s see…

Ahir a la nit estava jo llegint cosetes pel Liferea, i veig una entrada molt curiosa.

El post redirigia a aquesta web:

http://www.zendurl.com/h/hallows/

que, curiosament, en el moment que escric aquestes línies, ja no existeix.

I ahir sí! joder, no podrien haver-la tret abans i no fotre’m enlaire la puta saga de Harry Potter bona part de l’últim llibre?? Aquí la gent només va a donar pel cul…

Això és el que em passa per ser massa curiós, em pensava que seria una de les mil mentides/coses inverossímils més i…MEEEEEC! Toma follada.

Quina gràcia fa enterar-se de la penya que mor, com mor el ****** de la pel·lícula, a on, què és ******, i un llarg etcètera de detalls i no-tant-detalls que foten molt. Encara que vaig resistir a llegir tota la pàgina sencera, al principi hi ha una llista molt puta de la gent que la palma i alguna coseta més.

En fi…

Ara tinc ganes de putejar algú més i explicar-li tot curiositat per recuperar la web que vaig veure ahir, o alguna altre pàgina amb el mateix contingut i tal xDDD. Anem a investigar…

[Uns minuts més tard]

Ah clar! ja ho tinc! La pàgina està borrada, d’acord; però la cache en memòria de Google NO! …Muahahahaha…

Nota: Quedeu advertits, jo de vosaltres no ho obriria… després no ploreu…

ENEMIES THE HEIR SPOILERS. BEWARE!!

Aquí teniu:

http://64.233.183.104/search?q=cache:bYjDuAR5bZEJ:www.zendurl.com/hallows/

Els (mal)aventurats que hagin obert la pàgina, què? a qué jode? I el fill de puta posa “Spoilers, lol”. QUIN GRAN CABRONÀS. De debó…

PD: Tal com diu Google…

Google no té cap relació amb els autors d’aquesta pàgina ni n’és responsable del contingut.

I jo tampoc, clar xDDD.

EDIT: Ja torna a anar la web, http://www.zendurl.com/h/hallows/

[Mesos després]

Ah sí, incidentalment tot això és mentida. Es pot llegir el llibre en pau. [Bé, les imatges de l'epíleg millor no mirar-les]

Harry Potter and the Order of the Phoenix – Un gran videojoc

Ara que ja he deixat una mica verda la peli, s’ha de fer justícia: el videjoc (PS2), en canvi, trobo que està molt bé.

Pocs dies abans d’anar a veure la peli al cine, vam decidir piratejar aconseguir un exemplar il·legal del vídeojoc per veure què tal era. I apart que és una vergonya pagar 50 euros per un videojoc.

I està guapo. Només que els vídeojocs d’avui dia (i aquest en particular) semblen una puta pel·lícula (endeluego molt millor que la pel·lícula “real”). Els personatges són clavats (en aspecte, i la majoria de les veus) als personatges “reals” (ergo, als actors).

Pel que fa a la trama del videojoc (i mira que jo no sóc massa de viciar-me a videojocs, tot i que com la majoria d’”aficions” que tinc, va i bé…) no és tant d’acció com el 4rt, ni tant de llançar quatre maleficis cutres (com els primers), sinó que és més d’anar explorant i descobrint cosetes. L’aventura juga un paper bastant secundari, la veritat. Per exemple, la part “”"final”"” on lliutes contra el Voldemort, és bastant cutrilla. Això per no parlar d’evitar la legilimència del Snape, i algun detallet més. Apart d’això, és entretingut anar fent les diferents “tasques” que et proposen, per tal de trobar tots els components de l’Orde del fènix, o aconseguir accès als passadissos secrets que guarden tots els quadres (putes gàrgoles, com costa de trobar la del balcó del 4rt pis), o aconseguir els objectes perduts de la Luna.

En fí, és entretingudet…més que la pel·lícula, això segur. I menys que el llibre, òbviament.

Harry Potter and the Order of the Phoenix – Una merda de peli

Ja fa dies que volia escriure algo al respecte, però em feia (i segueix fent) bastant de pal. El dia de l’estrena (el dimecres 11) vaig nar a veure la peli de Harry Potter and the Order of the Phoenix (en castellà ¬¬, en català era massa tard per mon cosí…).

La veritat és que em va decebre bastant, la pel·lícula. Per mencionar alguns detalls, opino que està tot massa comprimit: les coses passen a un ritme massa trepidant, i apenes hi ha temps d’assimilar pròpiament les escenes, que tampoc causen l’impacte que hauríen de tenir. Això per no parlar de l’argument: si no has llegit els llibres no entens una merda de la peli (sobretot cap al final), i la majoria és bastant depriment. La majoria d’escenes no valen una merda: és penós com mor el Sírius, per exemple.

En fi, no m’allargaré més. Una merda de peli, tenint en compte lo grans que són els llibres (cada cop més, encara que ja s’acabi).

Per a una crítica destructiva més completa que les quatre paraules mal triades i escrites ràpidament en aquest post, consulteu aquest post.

Harry Potter and the Deathly Hallows – Esperant la sortida del llibre…

Ahir vaig enterar-me que han sortit publicades les primeres línies de l’esperat Harry Potter and the Deathly Hallows, l’últim llibre de la saga de 7 llibres de HP, que sortirà d’aquí res.

Diu així:

Chapter One
The Dark Lord Ascending

The two men appeared out of nowhere, a few yards apart in the narrow, moonlit lane. For a second they stood quite still, wands pointing at each other’s chests: then, recognising each other, they stowed their wands beneath their cloaks and set off, side by side, in the same direction.

“News?”, asked the taller of the two.

“The best,” replied Snape.’

Tret d’aquí

Després de llegir això, qui no mataria per aconseguir una d’aquestes caixes?

Comencen les mates estiuenques

Avui he començat les classes particulars a la quitxalla de davant de casa. Català (no comments!) i Mates de 1r d’ESO.

En el temari de mates de 1r d’ESO, la majoria és aritmètica (evidentment és necessari que la canalla sàpiga aquestes coses, però trobo trist que la majoria de la societat pensi que les “matemàtiques” són només artimètica xD), i alguna coseta de geometria plana bàsica.

Fullejant el “quadern d’estiu” de la canalla, he vist algunes cosetes gracioses. Com quan els hi ensenyen que el perímetre i l’àrea d’una circumferència [posant-nos tiquismiquis: el perímetre d'una circumferència i l'àrea d'un cercle o disc] és i , respectivament.

Anant un pèl més enllà, i posant a prova la meva actitud crítica, m’he preguntat (no he gosat preguntar-los a ells, pobrets) com demostraria, amb tècniques elementals (preferiblement), que l’àrea del cercle és, efectivament, la que és?

Doncs bé, pensant una miqueta, he(m) arribat a un menú de 3 demostracions, que exposem a continuació per a degustació dels nostres lectors.

Que vagi de gust.

1a demostració: per ensenyar a la canalla

La tècnica més elemental que se m’acut és el que tècnicament es coneix com a mètode d’exhaustió, que si la memòria no m’enganya s’atribueix a Arquímedes.

Es tracta de calcular-ho amb la idea que un n-àgon regular (un polígon regular de n costats) tendeix a un cercle conforme n es va fent més i més gran. Això introdueix la idea de “pas al límit”, però en aquest cas tampoc és massa problemàtic .

L’àrea d’un n-agon regular és

essent el perímetre i l’apotema (distància del centre del polígon al costat (perpendicularment; a la meitat)).

I el perímetre és, simplement

essent el nombre de costats i la longitud de cada costat.

Quan el n-àgon tendeix al cercle, l’apotema esdevé el radi, i el perímetre la longitud d’una circumferència. Sabem*** que la longitud de la circumferència és , i per tant l’àrea del cercle és

I ja ho tenim. QED.

*** Hi ha qui diu que això s’hauria de raonar, demostrar, justificar, o alguna cosa. Jo crec que no (almenys a 1r d’ESO). De fet, el nombre s’introdueix “abans que res” com a la raó entre la longitud i els diàmetre d’un cercle. I això és l’expressió .

2a demostració: per torturar la canalla
Combinant les expressions de l’àrea i perímetre d’un n-àgon, tenim

El terme d’interés és . Calculem això en funció del nombre de costats del polígon.

Els n-àgons estàn inscrits en la circumferència de radi r, de la qual volem calcular-ne l’àrea. Amb una mica de trigonometria veiem que,

essent l’angle que forma l’apotema amb el radi. D’aquí veiem que

i per tant, tenint en compte que

i la formuleta pel sinus de l’angle doble,

Així doncs, l’àrea d’un n-àgon regular és

Aquesta àrea, en el límit serà l’àrea del cercle [utilitzant el famós resultat de ],

I ja està. QED.

3a demostració: per traumatitzar la canalla

Les paraules sobren xDDD. QED.

* Una “variant” seria considerar la integral de com integrar sobre discos diferencials i tal. Una altra “variant” seria integrar com es fa a 2n de batxillerat: una integral unidimensional de la funció ’semicercle(x)’.

Lbreakout2

Ara estava una mica avorrit i m’he fotut a jugar al Lbreakout2 (que feia temps que no hi jugava).

Se m’ha acudit posar una modalitat diferent de joc: Chaos. I efectivament, fa honor al nom xDDD.

PD: La imatge està així en negre perquè si no paro el joc no sé com collons coi fer la captura.

Torna Crowded House

Torna Crowded House!!!

Diverses pàgines en fan ressó (és per no escriure altre cop el mateix xDD).

Ah, i també hi ha el vídeoclip de la 2a cançó del disc.

Feisty a la brasa

Ahir em vaig adonar que feia massa temps que no feia proves i punkillades vàries al meu PC, i vaig decidir posar-hi remei.

La jornada va començar instal·lant un Ubuntu Dapper normal i corrent, amb un dels bonics CD’s serigrafiats que em va enviar Canonical Ltd., en una partició més aviat petita (uns 5 GB). Quan vam tenir l’ànec ben rostit, vaig actualitzar a Edgy Eft i després a Feisty Fawn (que dius: i perquè no instal·les directament el feisty? ehm…no tenia el cd xDD; i apart que volia fer-ho així per curiositat).

El procès va durat bastanta estona (uns 30 minuts per descarregar els paquets i entre 30 i 60 minuts per instal·lar-ho, i fet tot dues vegades [reiniciant entre mig, com és natural]), però finalment vam arribar a la esperada Feisty.

Un cop vaig tenir ja la feisty, ja me la podia “carregar”, així que li vaig començar a practicar algunes marranades (el procès encara dura).

El primer va ser activar el direct rendering (l’acceleració 3D) de la gràfica, que ho vaig fer amb l’script Envy ja que no tenia ganes d’embrutar-me les mans. Un cop amb la gràfica apunt per córrer alegrement, i donat que l’Ubuntu en qüestió deu la seva existència a la meva curiositat i ganes de cremar l’ordinador, vam començar els actes kamikazes: instal·lar el Compiz Fusion (ara que ja s’han posat d’acord Compiz i Beryl).

Dit i fet, l’ordinador treia fum.

Apart d’estar jugant una miqueta amb les mariconadetes aquestes del cub que gira, i tota la pesca, també l’hi he instal·lat alguna coseta més, per exemple alguns escriptoris per mirar com va tot plegat: un KDE (no tant) “apestós”, un XFce prou maco, i un fluxbox que posaria tonto a qualsevol.

En fí, això és tot de moment.

PD: I per què després diguin “wow” a la merda del Vista.